Perplexitats

Adéu Perplex

“Els qui duim l’ànima ferida,
com els captaires afollats,
entre el tumulte de la vida
ens hi trobam desemparats”

Un sol enlluernador, entabanador i embriagador es pon en l’horitzó fet de construccions que atapeeixen un litoral il·luminat artificialment. La badia és un somriure enigmàtic de dentadura postissa i irregular.

Senyor Perplex puja les escales amb fermesa i convicció. Amb una seguretat interior estranya i colpidora. Cada esglaó és un record que deixa enrere. Un paràgraf del darrer manifest que perpetrarà i que denúncia allò que sempre ha combatut: l’opressió, l’estupidesa, la submissió (“no és bo per a ésser lliure qui a servitud s’avesa…”), l’infantilisme egòlatra, la nyonyeria esteticocèntrica, el cretinisme i la covardia.

Sonen les campanes dels campanars veïns.

“Totes les tintes llunyedanes
fan en la serra una blavor;
totes les veus de les campanes
una melòdica remor.”

Arriba a la part més alta de l’edifici elegíac i elegit. Contempla per darrera vegada el paisatge.

A la dreta la Seu, majestuosa, li dóna l’esquena mentre suspesa en l’àire, penjada d’un àngel de pedra, ret pleitesia a la portentosa Serra.

“estenc la mirada per damunt ciutat
i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana,
dins la serra immensa
que l’illa travessa, que l’illa defensa
de la tramuntana”

A l’esquerra teulades humides, envaïdes pel verdet. Canvi climàtic. A més pluja més suïcidis? Terrats poblats d’antenes girades cap a la seva Meca particular.

A l’esquena Montesion, amb el seu minaret i la seva flor i nata, li recorda que el passat sempre torna i que el present pot ser un pati decadent ple d’humitat o la crema d’un cremadillo de Can Miquel.

A l’enfront, Santa Clara desbordada per les pluges tropicals, patis senyorials, silenciosos, coronats per palmeres i pins que atreuen “a la terra la boira qui passa” i són “l’aura divina de la llibertat”. I la mar plàcida, agombolada per la badia, solcada per un parell de vaixells que no gosen destorbar-la.

Senyor Perplex sap que qui no es consola és perquè no vol i ell està satisfet d’allò que ha fet. D’un bot es planta damunt la teulada. Agafa embranzida i comença el seu darrer salt. Per un segon sembla que empren el vol, però totd’un es precipita cap al terra. Cap a la terra, on està escrit que tots tornam i posa punt a la seva perplexa existència.

“La mort és un moment”. Ara hi ets, ara ja no hi ets. Senyor Perplex ja no hi és. No hi serà mai més.

Posted in General | 9 Comentaris » |

Drag Queen

“You are the dancing queen, young and sweet, only seventeen
Dancing queen, feel the beat from the tambourine
You can dance, you can jive, having the time of your life
See that girl, watch that scene, dig in the dancing queen”

Senyor Perplex se sent reina per un moment. Deu ser perquè la música acompanya, o perquè s’ha calçat unes sabates amb un taló de pam i mig, S’ha vestit amb unes malles de reixa ajustades, falda de randa i un corsé de colors llampants. I és clar, una corona.
De fet, en col·locar-se-la damunt el cap va notar com si unes ones de tipus analfa i altres de tipus beta li afectassin el cervell i va comença a pronunciar estranyes opinions en registres lingüístics desconeguts:

“Són fotos, no ens cremen a nosaltres… cremen fotos, trossos de paper, així que ja s’apagaran”.
“Ceuta i Melilla són Espanya: els territoris, la història, la població”.
“S’ha d’ensenyar religió en els col·legis, almenys fins a una certa edat: els al·lots necessiten una explicació de l’origen del món i de la vida”.
“Hi ha molts de noms, però no el de matrimoni. Puc comprendre, acceptar i respectar que hi hagi persones amb una altra tendència sexual, però que se sentin orgullosos de ser gais? Que pugin a una carrossa i surtin en manifestacions? Si tots els que no som gais sortíssim en manifestació… col·lapsaríem el trànsit”.
“Si aquestes persones volen viure juntes, vestir-se de nuvis i casar-se, poden estar en el seu dret, o no, segons les lleis del seu país: però que no li diguin matrimoni”.
Ràpidament es tragué la corona, recobrà el pensament i recordà que havia de passar l’aspiradora.
Sona Queen:

“I want to break free
I want to break free from your lies
You’re so self satisfied I don’t need you
I’ve got to break free”

Posted in General | 1 Comentari » |

Cola Cao

Senyor Perplex no milita a cap Partit Particular, però berena cada dia d’un tassó de Cola Cao. Quan els pots queden buits els sembra al seu hortet, devora unes tomàtigues de ramellet i a l’ombra d’un ametler dissecat, amb l’esperança que li floreixin plens de bitllets de 500 euros.

Senyor Perplex, expert traductor, ha aconseguit traduir la fórmula del Cola Cao i la vol fer pública en exclusiva mundial: cacau, sucre, nou de cola i sals minerals.

Senyor Perplex, avui, ha acompanyat el seu tassó diari de Cola Cao amb una coca de Valldemossa que, com tothom sap, té efectes euforitzants i li ha sortit la vena rapera i s’ha posat a rapejar:

Jo som aquell perplex
De la Mallorca topical
Que tot llaurant cantava
La cançó del Cola Cao.

I com veureu ara
Jo vos vull contar
les moltes qualitats
d’aquest producte sense igual.

És el Cola Cao esmorzar i berenar.
Es el Cola Cao esmorzar i berenar ideal.
Cola Cao, Cola Cao!

El pren el futbolista per marcar gols,
També en prenen els bons nadadors.
Si el pren el ciclista, es fa l’amo de la pista
i si el pren el corrupte, el sembra devora les cols.

És el Cola Cao esmorzar i berenar.
Es el Cola Cao esmorzar i berenar ideal.
Cola Cao, Cola Cao!

Posted in General | 3 Comentaris » |

Societat perplexa

Senyora Astorada llegeix que “un estudi realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) analitza la societat catalana des de l’àmbit polític, econòmic, cultural i educatiu, i posa en relleu que Catalunya no està demostrant prou capacitat d’innovació i d’empenta per col·locar-se al capdavant de l’Estat.

La pèrdua de lideratge econòmic i social a l’Estat i fins i tot a Europa és un dels motius que fan que la societat catalana se senti “perplexa”. És per això que haurà de canviar alguns aspectes i accelerar-ne d’altres per recuperar el terreny perdut, segons l’anuari Societat catalana 2008.”

Senyor Perplex es demana: “és català tot el que viu i treballa perplex?

Posted in General | 3 Comentaris » |

Retorn de Vacances

Senyor Perplex torna d’unes llargues i refrescants vacances d’una setmana a Kabul i una altra a Bagdad.

A la capital afganesa va prendre el sol sense cadena, però amb un burka, inconscient i feliç de continuar sent mallorquí per dins. Cal dir que al viatge d’anada va aconseguir traspassar tots els ridículs controls aeroportuaris amb una sobrassada i una bossa de galletes quely que han estat la seva alimentació bàsica.

A la capital iraquiana ha experimentat la sensació desestressant de viure en una situació de guerra oberta. Una guerra reconeguda i finançada per apàtrides com un que va néixer a Santa Margalida i que també en finançava.

De tornada, la rutina. Controls absurds. Contraban de sentiments. Absurda documentació falsa i dissimular. Sempre dissimular. Estam en guerra, però cal dissimular.

Posted in General | 4 Comentaris » |

Llengua i comuna

Senyor Perplex es troba en estat de confusió lingüística.

Quan era petit va aprendre dels seus pares una llengua que li va servir per jugar amb els amics i per comprendre com funciona el Món. Anys més tard descobriria que tenia un nom prohibit i criminalitzat: català.

Posteriorment a través de l’escola i altres mecanisme de zombització utilitzats pel l’Imperi Contra, li imposaren una altra llengua, l’espanyol. Li deien que li serviria per anar pel Món.

Senyor Perplex viatja cap a un exili puntuals i clandestí, per aprendre la llengua anglesa. Senyor Perplex viatja i escolta gent de tots els colors parlant en anglès. Entra al supermercat de l’aeroport de Palma i li donen les indicacions en anglès. La caixera també li cobra en anglès. Puja a l’avió i les indicacions de les hostesses són en anglès . Li regalen el Diari un diari que menteix i proposa una llengua comuna distinta de l’anglès, però que incorpora un curs per aprendre anglès. Arriba a Flandes, antic país zombitzat per l’imperi Contra i la gent parla la seva llengua pròpia i l’anglès. Els amos peruans del ciber on transmet comunicacions per a tota la Galàxia se li dirigeixen, també, en anglès.

Senyor Perplex no entén les notícies del diari. I no perquè estiguin en anglès. Fa com si tengués una necessitat molt grossa i demana on és la comuna. Allà, comprova que no hi ha paper higiènic. Però guarda l’obsequi de l’avió.

Secretament, li ve un pensament prohibit: llengua comuna?

Posted in General | 5 Comentaris » |

Marea roja

Senyor Perplex és un supervivent, aquesta condició li ha arribat a través de l’ADN i procura no despertar el conflicte mai. Sota cap circumstància.

Fa anys li imposaren una educació que li amagava la seva personalitat. Li imposaren l’aprenentatge d’una llengua diferent a la seva llengua materna. Li imposen una identitat. Un exèrcit, una pàtria i fins i tot un rei (figura difícil d’explicar per als benvolguts extraterrestres que seguiu aquests comunicats).

Ara també li imposen amb quin equip de futbol ha de sentir-se identificat. Marea roja.

Senyor Perplex, davant tanta imposició, es mareja i roja .

Posted in General | 16 Comentaris » |

Son Punyals

Senyor Perplex pertany a un poble oprimit i, a vegades, aprimat. Un poble que ha après a força de galtades que la resignació és el millor gest de supervivència.

Senyor Perplex passa cada dia per devora les obres que devoren a un ritme voraç la finca de Son Espases. Cada dia compta les vuit grues que, com quatre parells de banderilles, resten clavades a la pell d’aquesta terra brava que, encara avui anomenam Mallorca.

Senyor Perplex s’empassa un sentiment proper a la ràbia i es consola pensant que hi ha gent que s’està fent molt rica. No de bades Marchllorca és un gran club de fans de Joan March Ordinas i, ell personalment, no té res en contra que els seus hereus continuïn acumulant riquesa. Afronta la situació amb resignació, com un lluitador de sumo que berenàs d’un iogurt descremat cada matí.

Però en arribar a ca seva, protegit per les parets erigídes fa 300 anys, no pot evitar ser poseït per un poeta japonés en excedència i amb la seva boca semiclosa escup un haiku que, com Mallorca, està en construcció:

“Mallorca:

els punyals que duus clavats.

Son Espases!”

Posted in General | 2 Comentaris » |

(Des)baratament climàtic

Senyor Perplex és mallorquí (dada transcendental que no havíem revelat encara) i com a tal no té memòria (els mallorquins no tenim memòria, ni en volem!)

Senyor Perplex no té memòria, però disposa de dades que li confirmen una sospita: no es recorda cap any que durant el mes de maig i començaments de juny hagués plogut tant.

Senyor Perplex té capacitat de captar ones electromagnètiques que viatgen en l’espai i a través d’aquest poder especial capta les set preguntes essencials sobre el baratament climàtic: s’ha desbaratat definitivament el clima mallorquí? Es referien a això els ecologistes i els lobbies pro energia nuclear quan parlaven de “canvi climàtic”? Plouria tant i a destemps si governàs la dreta? Amb qui hem baratat el clima? Hi ha possibilitats de repensar-nos el canvi? Qui m’ha robat el mes de maig? És millor el llibre o la pel·lícula?

Posted in General | 2 Comentaris » |

L’increïble Hunold

Senyor Perplex comença aquesta singladura per la xarxa amb l’escepticisme amb que un croissant s’enfronta a una tassa de cafè amb llet fumejant i amb l’empegueïment de qui fa tres setmanes que s’hauria d’haver presentat a l’examen final que significa cada un dels comunicats emesos.

És perfectament conscient de que estam en guerra, però que hem de dissimular i sap que entre la nostra avantguarda de foners n’hi ha qualcun de traïdor infiltrat que llança pedrades contra les nostres files desordenades i desorientades que ataquen en retirada.

Senyor Perplex s’havia imaginat el primer comunicat com una perplexitat genèrica i vagament filosòfica, però no pot evitar la galtada psicotròpica de la realitat. Sap que la realitat sempre supera la literatura i tot i amb això, no pot evitar sentir-se més perplex que un para-sol davant el text xenòfob signat per un personatge de ficció que manté segrestats els trets físics i els codis socials del director general d’Air Berlin, Joachim Hunold.

L’increïble Hunold, en plena sobredosi de querosè ha visionat una Mallorca bucòlica en la que “hi ha pobles en que els nins no parlen castellà” i a les escoles “l’espanyol és una llengua estrangera més”.

Senyor Perplex somriu desconcertat i pensa que a Hunold no li fa falta pujar a un avió per volar.

Posted in General | 5 Comentaris » |